sábado, 24 de septiembre de 2011

PRESENTACIÓ




TRAVESSES CRUSTÀCIES


La Costa Brava és pot viure i sentir de moltes maneres. Una d'elles és experimentarla acostant-nos ben bé allà on la costa és més brava..   La franja de contacte entre les roques i el mar, la frontera entre dos mons, entre dues natures ecològicament contraposades -tant que entre mig hi ha sempre una franja de roca o sorra despullada- però plenes de belleses, tant una com l'altre.


Una mena d'excursions diferents?. 

Potser si. Sovint, les persones que venen a veure molts dels indrets més bells de la Costa Brava, ho fan sempre de dues maneres ràdicalment diferents i a més diria que en molts casos provenen d'aficions diferents.  Uns son els amants de la cultura excursionista de muntanya, quan eventualment s'acosten a les cales, sovint amb guies o mapes sota el braç -s'ha prodigat molta cultura excursionista en aquest sentit-, son gent que ho fan des de terra accedint per camins interiors fins a certs punts especials que ofereixen bones vistes i de vegades ho culminen amb un bany.
 Últimament s'han recuperat diversos camins de ronda i gràcies a això molts, un bon nombre de caminants els resegueixen, respirant olor a pi i buscant perspectives enlairades per prendre fotos, que en son moltes. Tals camins de ronda però, tot i resultar pintorescos solen estar situats a una considerable distancia de l'aigua, i a més a més sovint interromputs per indignes propietats.

L'altre alternativa de visites a la "vertebra" de la Costa Brava com l'anomeno és des de el mar. Les persones a les qui els agrada el mar (o son "de mar") opten de seguida per aquesta segona opció. L'opció marítima implica que enlloc de fer servir calçat de muntanya i motxila, es desplaçen mitjançant embarcacions o bé nedant, bé per lliure o reseguint trams assenyalats per balises flotants.  Es podria fer pensar que aquests, uns i altres, senten més d'aprop la costa que els excursionistes dels camins, però no, perque en realitat igualment quasi sempre es mantenenen a una certa distància de la franja. Els kayaks, embarcacions de gran maniobrabilitat i alhora bastant segures, si que s'hi acosten, la veritat és que si, i a més els qui ho practiquen solen ser gent que valora els paisatges, però a la pràctica els acostaments a la línia costanera també resulten puntuals, la major part de l'estona, les kayaquistes veuen la costa des de uns quants metres, desde perspectives "presoneres" de l'embarcació..

Podriem incloure també el grup de gent dels "turistes" (en contraposició als excursionistes), però aquest tercer grup  només visiten les platjes asequibles amb cotxe o amb llanxa motora (i la majoria no paren gaire atenció al medi natural).

La nostra proposta és diferent, no és ni "de mar" ni de "muntanya", podem dir que és exactament anfibia o crustàcia, donat que els nostres trajectes son emulats només parcialment per la fauna crustàcia de les roques :). Ens extranya que al darrera no hi hagi una cultura excursionsista (excepte d'alguns precedents puntuals i limitats que ja comentaré) en aquest sentit però si és així la podem encetar i animar.


Objectius de les excursions crustàcies.

Els nostres objectius son naturalistics, ecològics i esportius.

Naturalistics en tant que constantment ens trobem  diversos elements de flora i de fauna, de geologia, etc ben interessants.  Ecològics en tant que volem sensibilitzar sobre la fragilitat del medi costaner, amenaçat per alteracions antròpiques de tota mena. Recorrer de manera crustàcia la mateixa "vèrtebra" de la costa brava (amb respecte i mai de forma massiva -la meva idea és donar-ho a coneixer però no incitar a la moda-) i documentar les seves alteracions pot repercutir en la conscienciació envers aquest medi únic i animar a que sigui major el nombre de persones que vulguin conservar-la (també hi ha el perill que succeixi a l'inrrevés).  Objectius també esportius en tant que les excursions anfibies impliquen natació, grimpades i caminades per roques agrestes però també per platjes (ben saludables diuen els podòlegs) segons els trams. Les excursions però no son només físiques, impliquen també exercir el seny i el sentit comú (importantissim) i un coneixement bàsic del medi i dels seus perills potencials inherents. Les travesses, tanmateix impliquen una elevada quantitat de presa d'eleccions alhora d'escollir les rutes concretes, que varien segons l'estat de la mar o de l'estat de cadascuna enfront tals elements. Un aspecte singular d'aquesta mena d'excursions però, és que alhora tenen un alt grau de llibertat important en el sentit que cadascú pot triar lliurement desplaçar-se d'una manera o d'una altre segons preferències personals al respecte.. Hom pot progressar per la roca grimpant mentres el seu company o companya ha optat per fer el tram nedant en paral.lel, satisfent les seves necessitats, ilusions, minimitzant les seves pors o gaudint de les seves satifaccions preferents; en aquest sentit son objectius també lúdics.


 



Tram a tram. LLárgada d'etapes i consideracions de prudència.

 La idea del projecte (esportiu-lúdic-naturalista-ecològic) és anar fent travesses en forma de etapes, etapes que la major part d'elles és poden delimitar entre pobles costaners si la distancia entre tals és d'uns 5-7 km de mitja, per bé que unes etapes poden ser curtes i d'altres força més llargues o fins i tot etapes dobles amb pernoctació intermitja en alguna cala.  En qualsevol cas, la llargada de les etapes estaria sempre en virtut de la precaució que imposa l'estat de la mar i d'altres riscos circumstancials adversos que s'apreciessin. Els objectius a priori no serien enfrontar-nos a riscos poc controlables ni buscar les satisfaccions derivables d'això, sinó a evitar tals riscos o "temeritats", més sobretot quan encarem aquest tipus d'excursions amb voluntat de que siguin colectives on tothom hi pugui cabre i s'ho passi bé. Altrament, qui davant d'una serie d'opcions de progressió en paralel, per exemple trii la més perillosa (perquè li ve de gust) ho pot fer, però sota la seva propia absoluta responsabilitat i sense ànim d'intentar convencer als demés.

 Equipament necessari i/o recomenable

Cadascú pot triar l'equipament que vulgui dur de casa seva (o llogat). A comentar aquí els més importants relatius a la seguretat:

 -Casc (l'alternativa personal seria nedar quasi tota l'estona excepte per les platges, lo qual també és una opció)

-Motxil.la acolxada (protecció pasiva per a l'esquena) i impermeable.  Hom pot portar les que es fan servir en les excursions de barranquisme, rafting, piragüisme...

-calçat esportiu mullable i al mateix temps adherent. Poden servir les botes que solen emprar els practicants de surf. Unes botes algo més rígides oferirien algo més de seguretat en quant a contactes possibles amb la roca però segurament menys adherencia i sensibilitat i també menor eficacia alhora de nedar

-alimentació i beguda.. en bosses hermètiques (bosses de plastic anudades o d'altres més específiques)

-botiquí per al grup, amb el material bàsic de cures, en principi per no fer-lo servir, però per si de cas. També telèfon mòvil per cobrir necessitats comunicatives que poguessin sorgir.

-Roba seca per posarse-la abans i després de la travessa.

-Neoprè per efectuar les excursions, més que res si es fan fora de la temporada d'estiu. El neopré apart de protegir del fred també és una garantia protectora de cara a petites lesions per friccions amb la roca, contactes amb bitxos marins urticants i per a nedar augmenten la flotabilitat de la persona.

-Roba seca per treure's i posar-se abans i després de cada etapa.




ETAPES INICIALS PREVISTES PER LA COSTA DE LA SELVA MARÍTIMA:

1.PORT DE BLANES - PLATJA DE FENALS (LLoret).
Difficultat: Fàcil.
Durada: Mitjana.
Comentaris: Itinerari de gran bellesa.

2.  PLATJA DE FENALS - PLATJA DE LLORET.
Difficultat: Fàcil.
Durada: Curta
Comentaris: Tram una mica monòtom i poc agraït paisatgísticament en comparació amb altres.

3. LLORET - PLATJA D'ES CODOLAR (Tossa)
Difficultat: Mitjana,
Durada: LLarga
Comentaris: Amb brisa agarbinada malament. Millor de nord.

4. CAP DE TOSSA.
Difficultat: Mitjana
Durada: Curta
Comentaris: Evitar dies de mar de fons.

5. SA BAUMA (TOSSA) - VALLPRESONA

Difficultat: Mitjana-Alta
Durada: LLarga
Comentaris: Anar sobretot en compte al creuar els caps (Pola, Punta Giverola, Futadera).
Abstenir-se totalment en cas de lleugera mar de fons. Tram de gran bellesa, si no hi han gaires embarcacions.

6. VALLPRESONA - ST.FELIU DE GUIXOLS

Difficultat: Mitjana
Durada: LLarga
Comentaris:  Tram de costa amb sectors molt salvatges, d'excepcional bellesa. En cas d'haver de sortir de ruta a mig camí, les sortides des de algunes cales amb grans espadats i vegetació selvàtica es factible en algunes cales però pràcticament impossible en d'altres. 


ELS PLANTEJAMENTS DELS TRAMS DEL BAIX EMPORDÀ I DE L'ALT EMPORDÀ ...ES DEIXEN PER MÉS ENDAVANT.

Alguns sectors seràn especialment difficultosos i en cas d'afrontar-los caldrà una prudència extrema, tant en l'excercisi del trajecte com en la previsió previa del recorregut i de la valoració meteorològica, de l'onatge i de les corrents marines. La costa del Montgrí entre L'Estartit i l'Escala presenta molt poquissims punts de salvaguarda i els espadats i en alguns casos extraploms, son d'especial duresa i això obliga a nedar molt més que no roquejar. Cal molt bona preparació física, mentalització, equip extra especial per afrontar possibles incidències. Flotador d'acompanyament auxiliar, motxila grossa amb aliment i roba tèrmica en cas d'haver de fugir de l'aigua, peus de rana per efectuar desplaçaments ràpid nedant i defugir les corrents marines i sobretot abstenir-se d'efectuar el tram en solitari. El Cap de Begur i de St. Sebastià també son de difficultat i de riscos alts. Cal assegurar mar extremadament plana i absència de mar de fons i de Tramuntana. Cap de Norfeu i resta del litoral del Cap de Creus també, precaucions extremes, especialment per el que fa als corrents marins, mar de fons i vent. Els nuclis de població estàn molt allunyats i les carreteres també.


Bé; i dit tot això..  Qui s'hi anima?  Si voleu podeu llegir una altre introducció alternativa, similar però potser algo més amena o divertida que també acabo de fer, en aquesta altre pàgina:

http://femelcranc.blogspot.com.es/


Contacte:

Aquesta adressa electrònica: markusbret@hotmail.com o bé per tfn: 654922736.

Properament implementaré millor el blog amb més informacions i amb inclusió de documents i fotografies.





No hay comentarios:

Publicar un comentario